Documents

CENTRE DE LES CULTURES

L'Humanisme Universalista

”L’Humanisme Universalista, també anomenat Nou Humanisme, es caracteritza per destacar l'actitud humanista. Aquesta actitud no és una filosofia sinó una perspectiva, una sensibilitat i una manera de viure la relació amb els altres éssers humans. L'humanisme universalista sosté que en totes les cultures, en el seu millor moment de creativitat, l'actitud humanista impregna l'ambient social. Així, es repudia la discriminació, les guerres i, en general, la violència. La llibertat d'idees i creences pren un fort impuls, cosa que incentiva, al seu torn, la investigació i la creativitat en ciència, art i altres expressions socials. En tot cas, l'humanisme universalista proposa un diàleg no abstracte ni institucional entre cultures, sinó l'acord en punts bàsics i la mútua col•laboració entre representants de diferents cultures, a partir de moments humanistes simètrics”.

Reconeixem Europa com a hereva de les aportacions de múltiples pobles i cultures que s'han trobat en aquest espai comú, i on tot barrejant-se i interactuant, han permès avançar i ampliar l'horitzó de l'esperit humà.

En aquesta Europa on humanistes de diferents èpoques, en la recerca que va discutir allò que estava establert com a veritat absoluta, van obrir la ruta del coneixement, de la ciència, de la bellesa, de la passió i la rebel•lia.

El Centre de les Cultures treballarà perquè aquests moments humanistes, siguin la inspiració que ens posi ales en el cor i la converteixi en un Destí.

MUNDIALITZACIÓ versus GLOBALITZACIÓ

En gran part del nostre planeta, la convivència entre diferents cultures és un fet quotidià.

El que és extraordinari en aquest moment històric és que es tracta d'un moment de mundialització on totes les cultures s'apropen i s'influeixen mútuament, com mai abans no havia succeït.

És important distingir entre aquest procés de mundialització creixent i la globalització.

La tan esmentada globalització no és altra cosa que el tradicional comportament que han impulsat els centres imperials. Com ha succeït reiteradament en la història, aquests imperis s'instal•len, es desenvolupen i fan girar al seu voltant altres pobles mentre tracten d'imposar la seva llengua, els seus costums, la seva vestimenta, la seva alimentació i tots els seus codis. Finalment aquestes estructures imperialistes acaben generant violència i caos, producte del seu ingenu abús i de la confrontació cultural.

La globalització es presenta en general com un procés accelerat d'interacció econòmica entre països i cultures, muntat sobre un gran aparell de tecnologies modernes de comunicació. Des d'una perspectiva generalment optimista, es diu que a través de la globalització, el progrés i la riquesa arribaran fins als països més endarrerits i que la qualitat de vida augmentarà a tot arreu i per a tothom.

La globalització també és presentada com un procés natural en el sentit que obeeix a les lleis naturals de l'economia de mercat. No obstant això, davant els possibles resultats de tal procés, sorgeixen alguns temors de rerefons, una mena d'ansietat.

Aquests temors semblen estar lligats a tres punts:

a) El procés es percep massa gran, massa ràpid i fora del control de la ciutadania;

b) Per al ciutadà mitjà, la globalització implica obrir les portes al món, i per tant als problemes del món, problemes que algunes vegades són el resultat de llargues i complicades històries difícils d'entendre. En fer-se conscients d'aquests problemes, la gent tem que se sentiran responsables de resoldre'ls;

c) L'intercanvi d'objectes, persones i idees crea una situació de confusió general en la qual s'experimenta la pèrdua de referències tradicionals, és a dir, la pèrdua del que ells anomenen identitat cultural.
Tots sabem que en aquest moment històric existeix la possibilitat tècnica de proveir d'aliment, habitatge, atenció mèdica, educació i condicions de vida dignes a tota la població del planeta.
La mundialització creixent camina en aquesta direcció. El Nou Humanisme recull aquestes aspiracions i les proposa com el màxim exponent de la lluita pel desenvolupament veritablement humà.
Si això no ocorre és perquè el procés de globalització no està dirigit a resoldre aquests problemes, sinó a augmentar el poder i la riquesa d'uns quants.
La crisi generada per la globalització no perdona cap país i cap institució, per sòlids, potents i invulnerables que avui puguin semblar. No es tracta d'una crisi parcial, limitada a alguns sectors de la societat, tals com la política, l'economia, l'art, la vida religiosa, la vida personal, sinó que es tracta d'una crisi estructural i global que afecta tots i tot.
En síntesi, es presenten dos camins possibles per triar:
- La lluita destructiva entre les diferents cultures per l'hegemonia, amb “el triomf” final d'una d'elles i la consegüent aparició d'una nova dimensió imperial uniforme i coercitiva a escala planetària,
- La creació d'una nova Nació Humana Universal, en la qual les diferents cultures, puguin coexistir, mantenir la seva identitat i aportar cadascuna la seva pròpia experiència i la seva pròpia contribució al benestar comú.
En aquest paisatge, el nostre projecte de convergència en la diversitat, el nostre afany de connectar allò que està desconnectat, d'unir i rescatar com a horitzó el procés d'evolució, de connectar l'existència amb el sentit, de construir una nació humana universal amb espai i llibertat per a tots, ens impulsa com a imatge traçadora cap al futur.

CULTURA, FUTUR I MUNDIALITZACIÓ

Normalment es creu que la identitat personal o cultural es refereix solament al passat, que és un reflex de l'acumulació històrica d'experiències viscudes per una persona o una comunitat. És com si capes d'experiències s'anessin acumulant i dipositant, i això formés la identitat. Aquesta creença es deriva d'una altra, més general, de la passivitat de la consciència humana, on la consciència és concebuda com una mena de mirall que simplement reflecteix el món.

En realitat les coses no són així. Si ens mirem a nosaltres mateixos, veurem que en els moments més importants de les nostres vides, fem una correlació, un lligam entre les nostres experiències passades i la idea d'un projecte personal a futur. Aquesta imatge del futur–qui volem ésser–és una influència contínua en les nostres accions en el present. No solament som el que hem fet, o el que se'ns ha fet; som també els nostres projectes, els nostres desitjos, les nostres aspiracions.

La mateixa dinàmica és aplicable a un poble, i en aquest cas parlem d'identitat cultural. La identitat cultural no és simplement l'acumulació d'idees, costums, idiomes, formes per a menjar i vestir-se que ens arriben de generacions anteriors, sinó que també és el que la cultura tria fer amb aquestes coses en un moment de la seva història. És el projecte que es dóna a si mateixa.

Podríem dir que parlar de Cultura és parlar del desplegament de la intencionalitat de l’ésser humà; de l'acumulació de la seva experiència social i personal; de la seva obra i del paisatge en què es forma, que al seu torn ell transforma. Aquest paisatge està constituït per objectes tangibles com l'art, l'arquitectura, les formes de producció, etc. I també per intangibles, com mites, costums, codis de relació, creences, etc. Aquests tipus de construccions estan íntimament lligats a valors que donen direcció i sentit a la tasca individual i col•lectiva.

Aviat ens trobarem colze a colze, cultura al costat de cultura, mirant cap a davant per primera vegada cap a un futur comú. Aquest futur no pertany a cap cultura en particular, sinó que ha de ser un projecte compartit que permeti la inclusió de tots.
Què portarem junts al tercer mil•lenni? Cada cultura serà cridada a reflexionar, a fer un examen del seu passat i identificar quines qualitats, experiències i tradicions són les més valuoses per a si mateixos i per a altres en el nostre planeta i per al nostre futur.

La cultura del Nou Humanisme es destaca per:
- el respecte a la diversitat, drets, opinions i interessos dels altres;
- el rebuig de la violència i de l'explotació;
- la intenció de mantenir relacions harmòniques amb la naturalesa i la societat,
- l'afany d'aprofundir els seus coneixements i ampliar i perfeccionar les seves habilitats.

El Nou Humanisme aspira a una Nació Humana Universal.
Això no significa la uniformitat cultural.
Els humanistes aspirem a una cultura que reflecteixi les esperances i els somnis de la gent a través de la participació directa i de canals idonis que permetin determinar l'estil de vida que vol donar-se a si mateixa.

Finalment, tota expressió cultural que afavoreixi l'ampliació de la consciència humana i que aporti coneixements i ajudi a pensar d'una manera nova, és un anhel a satisfer.

L'ACTITUD HUMANISTA

En totes les cultures, en el seu millor moment de creativitat, l'actitud humanista ha impregnat l'ambient social.

Aquests moments humanistes tenen indicadors molt precisos:

- L'ésser humà com a valor i preocupació central;
- L'afirmació de la igualtat de tots els éssers humans;
- El reconeixement i la valoració de les diferències personals i culturals;
- La tendència al desenvolupament del coneixement més enllà d’allò acceptat com veritat absoluta;
- L'afirmació de la llibertat d'idees i creences;
- El repudi a tots els tipus de violència i de discriminació.

En aquest reconeixement profund del valor de totes les cultures, de la importància de la diversitat per a l'evolució de la vida en el nostre planeta, es troba la clau per al diàleg.
Creiem que potenciar la nostra acció en aquesta direcció és un intent únic en el moment actual en què tot tendeix a la diferenciació i pot constituir un pont entre els éssers humans quan tots els ponts tendeixen a esfondrar-se.

COMPROMÍS I FUTUR

El futur no li pertany a cap cultura en particular, sinó que ha de ser un projecte compartit que permeti la inclusió de tots.
El Centre de les Cultures considera les diferències culturals com un valor i no com quelcom que ha der ser marginat. La Nació Humana Universal serà l'expressió de la primera civilització planetària de la història, i sorgirà des del cor dels éssers humans. Cada cultura contribuirà a aquesta civilització planetària des de les seves millors experiències i formarà part d'un projecte major i inclusiu.
Avui és necessària la formació d'àmbits on es rescatin les idees, les creences i les actituds humanistes de cada cultura que, més enllà de tota diferència, es troben en el cor dels diferents pobles i individus.

El Centre de les Cultures s'inspira en les aportacions de les diferents cultures, no només en aquelles que en un determinat moment ocupen el lloc central.

D'altra banda repudiem tota forma de violència física, econòmica, racial, religiosa, moral i psicològica i a tota forma que buidi l’ésser humà i el converteixi en mer objecte.

Reivindiquem la necessitat de lluitar per un futur just i no-violent i ens rebel•lem davant la tirania d'aquest sistema deshumanitzant, que deixa milions de persones en la misèria social, moral i espiritual.

Reconeixem el fracàs d'una civilització materialista i ens disposem a construir una nova civilització humana basada en el principi moral: Tracta als altres com vols que et tractin a tu.

Ens comprometem, avui, tu i jo, nosaltres, a portar i expressar aquestes idees a d'altres. Aquestes idees, aquestes paraules, que són també un sentiment. Un sentiment que ve des del profund i una sensibilitat que crida fortament i rotundament: volem avui, no demà, un futur veritablement humà per a tots els habitants de la Terra.

Els integrants del Centre de les Cultures no desitgem un món uniforme sinó múltiple: múltiple en les ètnies, llengües i costums; múltiple en les localitats, a les regions i les autonomies; múltiple en les idees, creences i aspiracions; múltiple en la inventiva i la creativitat.

El Centre de les Cultures aspira a treballar en la construcció de la Nació Humana Universal amb l’aportació de totes les cultures.